Etiquetes

, , , , , , , ,

Reemprenc el bloc un cop establerta a Munic i després de confirmar –una vegada més- que no només m’he mudat a un país exemplar sinó que vinc d’un altre que fa llàstima. Dic amb orgull que sóc de Barcelona, Catalunya, i procuro ser el més correcte possible quan afirmo amb contundència que no sóc espanyola. Em sap greu avergonyir-me’n, però és inevitable.

Ahir al vespre, mentre el país estava de vaga, jo vivia el privilegi de ser visitada en una clínica pública per una prova que havia estat prescrita pel metge dos dies abans. Aquest matí he sortit de la consulta amb els resultats a la mà i amb hora per iniciar el tractament. Tot en tres dies, i gairebé gratis. El sistema sanitari alemany consisteix a pagar 10 euros per un document que té una validesa de quatre mesos. Si no necessites assistència durant més temps, no cal que ho paguis. És clar que tothom disposa, a més a més, d’una asseguranca privada.

Bé, fa tres anys em vaig trobar amb els mateixos problemes de salut i des de la primera visita al metge fins que vaig poder començar fisioteràpia va passar més d’un mes i mig. Anava amb una assegurança privada i tot i així sempre havia de fer cua i demanar permisos especials per segons quines proves diagnòstiques. El podòleg em feia pagar una burrada per les plantilles i aquí la setmana que ve en tindré dos parells a punt per calçar!

L’eufòria amb la que he sortit del metge s’ha esvaït ara fa uns minuts en trucar al Consulat espanyol per demanar una còpia de la Targeta Sanitària Europea, que se m’ha extraviat. És massa el contrast entre l’eficiència, rapidesa i professionalitat del meu país d’acollida amb la incompetència i lentitud del senyor que m’ha atès, que no sabia pronunciar la paraula carrer en alemany. Els visualitzo tancats al despatx fullejant El Mundo o el Marca, contemplant de reüll i amb admiració la foto del rei mentre se’ls acumulen les queixes dels catalans que s’han trobat amb entrebancs per votar a les autonòmiques.

Aquest dissabte tinc una altra genial oportunitat de posar-me més de mal humor, i és que he estat convidada a “LA fiesta española”. Diuen que hi anirà molta peña i que es poden fer botellons abans. Hi haurà molt de magreo, durarà un puñao d’hores i serà la poll.. perdó. Fa gràcia que ahir mentre dinava amb els companys de feina observavem que l’alemany no té vocabulari ofensiu ni vulgar. Jo només donar un cop d’ull a aquest esdeveniment del Facebook se’m posa aquella cara d’àvia escandalitzada. Ara que no sé si em fa més ràbia el doblatge de pel·lícules al català, amb bocamolls i desvergonyits.

Vull pertànyer a un país civilitzat, amb un bon sistema financer –i uns conseqüents serveis públics de qualitat-. Un lloc pel qual la resta del món senti admiració i respecte. Mira que en seria, de bonic, viure així per sempre però estant a la meva terra.

By: Marta R. Soler